Un escriptor impressionista

Faulkner és un escriptor impressionista. Així el va definir Javier Aparicio Maydeu, professor de Literatura Comparada de la Universitat Pompeu Fabra, a la conferència "William Faulkner i la jungla lingüística" que va pronunciar al Centre Cultural la Mercè. Per a Aparicio, el lector no pot acostar-se a la prosa torrencial de Faulkner amb afany de retenir informació i aconsella avançar en la lectura deixant-se seduir per l'atmosfera de la mateixa manera que s'observa una pintura impressionista. "Si ens hi acostem massa -va afirmar-, no veurem res, perquè el pintor ha treballat amb taques de color, amb traços i pinzellades que no tenen sentit quan ho veiem de prop i que n'adquireixen quan ens allunyem. Faulkner -va afegir Aparicio- escriu amb taques i és impossible retenir tota la informació fragmentària que dóna. Per comprendre'l ens n'hem d'allunyar, i el que en pintura és la distància, en la narrativa de Faulkner és avançar en la lectura perquè tot vagi agafant forma i sentit".
Aparicio va remarcar el caràcter innovador de la tècnica narrativa de Faulkner. "Hem de tenir present que és un escriptor d'avantguarda, que té Joyce com a referent, i que no preten descriure a la manera que ho fa el naturalisme del XIX, sinó que ens presenta narradors que a vegades no ho saben tot, o que ho veuen però no ho comprenen, o que poden ser narradors mentiders". Per això, Aparicio parla d'una jungla lingüística en la qual només es pot anar endavant: "T'has d'obrir pas a cops de matxet i només pots avançar. ¿Què voldria dir retrocedir a la jungla? Si intentes anar enrere tampoc sabràs cap on vas", va concloure.
Javier Aparicio també va remarcar l'enorme influència de la Bíblia en l'obra de Faulkner i va qualificar la novel·la Absalom, Absalom! de text sagrat.

Álbum de fotografies (2)

1) William Faulkner a París, i amb barba. 2) William Faulkner mirant l'horitzó (la posteritat?).

Un poeta fracassat (autodiagnòstic)

William Faulkner s'autodefinia com un poeta fracassat i, de fet, va començar com a poeta, però no estava satisfet de la seva producció. Qui havia de ser un dels grans renovadors de la narrativa del segle XX va deixar una obra poètica poc coneguda, escrita sobretot en la seva joventut. Bartleby Editores va publicar l'any 2008, en el volum titulat Poesia reunida, els quatre llibres de poemes coneguts de Faulkner: El fauno de mármol (1924), Una rama verde (1933) i els pòstums Poemas de Misisipi (1979) i Helen: un cortejo (1981). La traducció és d'Eduardo Moga i Daniel C. Richardson

William Faulkner segons William Faulkner

William Faulkner no era amic de les entrevistes ni li agradaven els actes socials. Sovint, per afrontar segons quines preguntes, improvisava respostes rocambolesques i desaforades. Aquesta entrevista de The Paris review és una mostra del caràcter esquerp de l'escriptor i del seu concepte de la literaura. L'escriptor, afirma Faulkner, només és responsable davant de la seva obra i nega que els diners, els lectors o la seguretat siguin importants: "L'escriptor no necessita llibertat econòmica. Tot el que necessita és un llapis i paper (...) El bon escriptor no recorre mai a cap fundació: està ocupat escrivint (...) No tinc temps per pensar en qui em llegeix", afirma (podeu llegir l'entrevista en anglès clicant aquí).

Àlbum de fotografies (1)

1) A la feina, en mànigues de camisa. 2) Amb la pipa i un punt de dandisme.

La universalitat de l'altre William

El traductor, crític i assessor literari Miguel Martínez-Lage va reivindicar la universalitat de l'obra de Faulkner, malgrat que el territori mític que va construir s'identifica directament amb el sud dels Estats Units, i el va comparar amb "un altre William": Shakespeare, el més gran del dramaturgs. Martínez-Lage, que va pronunciar la conferència Dar la voz a Faulkner a la Casa de Cultura el dilluns 7 de juny, va recordar que Faulkner reclamava l'esperit universal de la literatura en el discurs de recepció del Premi Nobel, l'any 1950, i afirmava que havia de tractar sempre "el conflicte del cor humà amb ell mateix".
El traductor dels Cuentos Reunidos considera que la novel·la Absalom, Absalom!, que també ha traduït al castellà, està entre les primeres de la literatura universal. "Quan al segle XXX facin el cànon de la literatura occidental, entre les cinc primeres novel·les hi haurà el Quixot, el Tristram Shandy i Absalom, Absalom!", va dir.
"Su preocupación continua por la problemática de la percepción, del lenguaje y del tiempo (modos de captar, aprehender y ordenar la experiencia) -va afirmar Martínez-Lage- es lo que hace de él algo más (o mucho más) que un novelista o un cronista regional. Faulkner trasciende el terruño sin necesidad de salir del mundo creado, de su territorio del tamaño de un sello de correos, de la topografía que delinea y del segmento de la historia de Estados Unidos que acota, relata y recrea, y disculpen mis enumeraciones amplificativas, pero son muy del estilo de Faulkner, cuya huella está presente por toda la narrativa posterior, unas veces visible y otras no tanto. Pendiente con particular brillantez, pero sin buscar su brillo personal, de las particularidades del tiempo y del espacio, su interés por todo lo que es permanente e inmutable en la naturaleza humana es manifiesto en cada una de sus páginas".
"[Faulkner] ha explorado la conducta instintiva, emocional y mental del ser humano como sólo otro William, Shakespeare, había hecho antes que él (...) la vida es igual en todas partes, ya se sabe. Las formas de vivir pueden ser distintas… pero las atávicas compulsiones del hombre, sus deberes e inclinaciones, el eje y la circunferencia de la rueda a la que da vueltas en su jaula, ésas no cambian. Los detalles son lo de menos, los detalles sólo nos entretienen", va opinar en la seva intervenció (si cliqueu aquí podreu legir-ne un fragment).

Presentació d'Univers Faulkner

Aquest dimecres, dia 2 de juny, s'ha presentat als mitjans de comunicació el programa d'activitats d'Univers Faulkner. A la conferència de premsa s'ha destacat el caràcter plural de l'organització d'aquesta proposta que suma esforços d'institucions, entitats i empreses com el Centre Cultural la Mercè, la Casa de Cultura de Girona, les biblioteques de Girona, Salt i Sarrià, la Llibreria 22 i la Llibreteria, l'Escola Oficial d'Idiomes, El Celler de Can Roca i Vins i Licors Grau. També s'ha destacat, com a novetat, la creació del bloc que esteu llegint, que permetrà que aquesta iniciativa tingui continuïtat a la Xarxa més enllà de les dates de celebració. De moment ja són consultables les guies de lectura confeccionades per les biblioteques per a les edicions dedicades a Joyce (2004), Sartre (2005), Proust (2006), Woolf (2007), Kafka (2008), i Italo Calvino (2009). A la fotografia, alguns dels organitzadors: Artur Iscla (Servei Municipal de Biblioteques), Lluís Freixas (Casa de Cultura de Girona), Glòria Granell (Centre Cultural la Mercè), Lluïsa Faixedas (regidora de Cultura de l'Ajuntament de Girona), Josep Maria Clavaguera , Guillem Terribas (Llibreria 22) i Josep Maria Torner (director de la Casa de Cultura de Girona).

Al carrer amb Faulkner

Un grup dels lectors i lectores van donar veu a textos de William Faulkner en anglès i català aquest dimarts, dia 1 de juny, en una lectura al carrer que va donar el tret de sortida del programa d'activitats d'Univers Faulkner. Mentre els vianants podien escoltar fragments de les novel·les Llum d'agost, Absalom, Absalom, Les palmeres salvatges, Mentre agonitzo i El soroll i la fúria, es repartien entre els interessats els díptics que s'han editat amb la programació d'activitats.

Aparador a la 22

A la 22 també hem fet el nostre homenatge a Faulkner.

Faulkner i el Cinema.

Sembla ser que l’èxit de Sanctuary (1931) va obrir les portes de Hollywood a William Faulkner. Aquesta novel·la va ser un èxit important de vendes i va provocar que productors i directors veiessin en la seva obra una bona font d’inspiració. L’any 1933, dos anys després de la publicació de la novel·la, Sthephen Roberts en dirigeix una més que notable adaptació protagonitzada per Miriam Hopkins. Aquesta pel·lícula, introbable avui a Europa en dvd comercial, es va convertir en una referència del drama negra dels anys 30. Sanctuary també va ser adaptada l’any 1961 pel director anglès Tony Richardson, el màxim exponent del “free cinema” el qual va trobar en Faulkner una bona manera d’aplicar el concepte cinematogràfic que representava una mirada crítica a la realitat quotidiana a partir de la consciència social.

Però no només les adaptacions d’obres seves conformen la relació de Faulkner amb el cinema americà. De la mà del seu amic Howard Hawks, Faulkner participa com a guionista en nombrosos projectes, molts d’ells de gran qualitat artística com The road to Glory, The big Sleep, Land of Pharaons, o la adaptació que tots dos van fer de la novel·la de Hemingway To have and have not.

A més de l’interessant treball amb Hawks, William Faulkner també va participar com a guionista en projectes de directors com Tay Garnett (Redención) George Stevens (Gunga din) o el francès Jean Renoir (The southerner).

Tornant a les adaptacions i tenint en compte que quasi la meitat de les pel·lícules que es produeixen cada any al món estan basades en obres literàries, és normal que de la impressionant obra de Faulkner no només Sanctuary fos adaptada al cinema. Intrús en la pols de Clarence Brown, Pylon de Douglas Sirk, la versió de The Reivers de Mark Rydell, o The Sound and the Fury, pel·lícula homònima, dirigida per Martin Ritt són altres exemples de la translació d’obres de Faulkner a la gran pantalla.

Martin Ritt, és també el responsable d’una adaptació un tant més agosarada, basada en diversos relats de Faulkner, The long hot summer, la pel·lícula a la qual dedicarem el cinefòrum d’aquest Univers.

The long hot summer va ser un aclamat melodrama que va permetre a un joveníssim Paul Newman demostrar la seva vàlua com a actor guanyant el premi al millor actor al Festival de Canes. El premi li va ser atorgat per la seva magistral interpretació de Ben Quick: un personatge que arriba a un petit poble després de ser expulsat d’una altra ciutat, acusat d’haver provocat un incendi. El repartiment de la pel·lícula el completen actors i actrius de prestigi com Joanne Woodward, Anthony Franciosa, Lee Remick, Angela Lansbury o Orson Welles.

Si teniu ganes de gaudir de la cinematografia de Ritt i de la literatura de Faulkner us esperem al Museu del Cinema el dimarts 15 de juny a les 8 del vespre. A més de la projecció en versió original d’aquest clàssic comptarem amb la presència de l’escriptor Josep Maria Fonalleras que farà una introducció a la pel·lícula i moderarà el debat final.

Aparador La Llibreteria

Donar la veu a Faulkner: l'aventura de traduir

Si traduir és recrear el to i la veu d'un escriptor en un altra llengua ¿qui podria conèixer un autor i una obra millor que el seu traductor? Miguel Martínez-Lage, traductor, crític i assessor literari ens acostarà als secrets de l'univers de Yoknapatawpha amb la conferència Dar la voz a Faulkner (Dilluns 7 de juny, Casa de Cultura de Girona, 20 h). Profund coneixedor de l’obra de l'autor nord-americà, afirma que el repte professional més difícil que ha afrontat mai és la traducció de la novel·la Absalom, Absalom. Al llarg de més de 25 anys de carrera Martínez-Lage ha traduït al castellà l'obra d'autors com Martin Amis, Auden, Beckett, Bellow, Coetzee, Conrad, DeLillo, Hemingway, Henry James, Orwell, Poe, Pound, Steiner, Steinbeck, Stevenson, Evelyn Waugh, Eudora Welty i Virginia Woolf. Va obtenir el Premio Nacional de traducció 2008 per Vida de Samuel Johnson, de James Boswell (El Acantilado). És un enamorat de Faulkner i recentment n'ha traduït els Cuentos reunidos (Alfaguara, 2009).

Lectura de Faulkner al carrer

Una lectura pública de textos de William Faulkner al carrer donarà el tret de sortida al programa d'activitats d'Univers Faulkner, dedicat al gran escriptor nord-americà, premi Nobel de Literatura l 1949 i creador del territori mític de Yoknapatawpha. Es tracta d'una lectura bilingüe anglès-català en tres punts neuràlgics de la ciutat. El primer punt de lectura serà la plaça de Santa Susanna del Mercadal (a partir de les 18 h). Posteriorment es llegiran textos de Faulkner a la Rambla Llibertat (18.30 h) i a la plaça Miquel Santaló (19 h).

Univers Faulkner

Els municipis de l'àrea urbana de Girona dediquen cada any el mes de juny a un gran nom de la literatura universal. Aquest any l'autor escollit és William Faulkner.

William Faulkner (EUA, 1987-1962), escriptor i guionista, és conegut per ser autor d'obres tan cabdals de la literatura universal com El soroll i la fúria o Mentre agonitzo. La seva capacitat per crear universos literaris molt particulars i el seu estil inconfusible fan que se'l consideri un dels escriptors més importants del segle XX.