Faulkner i el Cinema.

Sembla ser que l’èxit de Sanctuary (1931) va obrir les portes de Hollywood a William Faulkner. Aquesta novel·la va ser un èxit important de vendes i va provocar que productors i directors veiessin en la seva obra una bona font d’inspiració. L’any 1933, dos anys després de la publicació de la novel·la, Sthephen Roberts en dirigeix una més que notable adaptació protagonitzada per Miriam Hopkins. Aquesta pel·lícula, introbable avui a Europa en dvd comercial, es va convertir en una referència del drama negra dels anys 30. Sanctuary també va ser adaptada l’any 1961 pel director anglès Tony Richardson, el màxim exponent del “free cinema” el qual va trobar en Faulkner una bona manera d’aplicar el concepte cinematogràfic que representava una mirada crítica a la realitat quotidiana a partir de la consciència social.

Però no només les adaptacions d’obres seves conformen la relació de Faulkner amb el cinema americà. De la mà del seu amic Howard Hawks, Faulkner participa com a guionista en nombrosos projectes, molts d’ells de gran qualitat artística com The road to Glory, The big Sleep, Land of Pharaons, o la adaptació que tots dos van fer de la novel·la de Hemingway To have and have not.

A més de l’interessant treball amb Hawks, William Faulkner també va participar com a guionista en projectes de directors com Tay Garnett (Redención) George Stevens (Gunga din) o el francès Jean Renoir (The southerner).

Tornant a les adaptacions i tenint en compte que quasi la meitat de les pel·lícules que es produeixen cada any al món estan basades en obres literàries, és normal que de la impressionant obra de Faulkner no només Sanctuary fos adaptada al cinema. Intrús en la pols de Clarence Brown, Pylon de Douglas Sirk, la versió de The Reivers de Mark Rydell, o The Sound and the Fury, pel·lícula homònima, dirigida per Martin Ritt són altres exemples de la translació d’obres de Faulkner a la gran pantalla.

Martin Ritt, és també el responsable d’una adaptació un tant més agosarada, basada en diversos relats de Faulkner, The long hot summer, la pel·lícula a la qual dedicarem el cinefòrum d’aquest Univers.

The long hot summer va ser un aclamat melodrama que va permetre a un joveníssim Paul Newman demostrar la seva vàlua com a actor guanyant el premi al millor actor al Festival de Canes. El premi li va ser atorgat per la seva magistral interpretació de Ben Quick: un personatge que arriba a un petit poble després de ser expulsat d’una altra ciutat, acusat d’haver provocat un incendi. El repartiment de la pel·lícula el completen actors i actrius de prestigi com Joanne Woodward, Anthony Franciosa, Lee Remick, Angela Lansbury o Orson Welles.

Si teniu ganes de gaudir de la cinematografia de Ritt i de la literatura de Faulkner us esperem al Museu del Cinema el dimarts 15 de juny a les 8 del vespre. A més de la projecció en versió original d’aquest clàssic comptarem amb la presència de l’escriptor Josep Maria Fonalleras que farà una introducció a la pel·lícula i moderarà el debat final.