Un escriptor impressionista

Faulkner és un escriptor impressionista. Així el va definir Javier Aparicio Maydeu, professor de Literatura Comparada de la Universitat Pompeu Fabra, a la conferència "William Faulkner i la jungla lingüística" que va pronunciar al Centre Cultural la Mercè. Per a Aparicio, el lector no pot acostar-se a la prosa torrencial de Faulkner amb afany de retenir informació i aconsella avançar en la lectura deixant-se seduir per l'atmosfera de la mateixa manera que s'observa una pintura impressionista. "Si ens hi acostem massa -va afirmar-, no veurem res, perquè el pintor ha treballat amb taques de color, amb traços i pinzellades que no tenen sentit quan ho veiem de prop i que n'adquireixen quan ens allunyem. Faulkner -va afegir Aparicio- escriu amb taques i és impossible retenir tota la informació fragmentària que dóna. Per comprendre'l ens n'hem d'allunyar, i el que en pintura és la distància, en la narrativa de Faulkner és avançar en la lectura perquè tot vagi agafant forma i sentit".
Aparicio va remarcar el caràcter innovador de la tècnica narrativa de Faulkner. "Hem de tenir present que és un escriptor d'avantguarda, que té Joyce com a referent, i que no preten descriure a la manera que ho fa el naturalisme del XIX, sinó que ens presenta narradors que a vegades no ho saben tot, o que ho veuen però no ho comprenen, o que poden ser narradors mentiders". Per això, Aparicio parla d'una jungla lingüística en la qual només es pot anar endavant: "T'has d'obrir pas a cops de matxet i només pots avançar. ¿Què voldria dir retrocedir a la jungla? Si intentes anar enrere tampoc sabràs cap on vas", va concloure.
Javier Aparicio també va remarcar l'enorme influència de la Bíblia en l'obra de Faulkner i va qualificar la novel·la Absalom, Absalom! de text sagrat.

Álbum de fotografies (2)

1) William Faulkner a París, i amb barba. 2) William Faulkner mirant l'horitzó (la posteritat?).

Un poeta fracassat (autodiagnòstic)

William Faulkner s'autodefinia com un poeta fracassat i, de fet, va començar com a poeta, però no estava satisfet de la seva producció. Qui havia de ser un dels grans renovadors de la narrativa del segle XX va deixar una obra poètica poc coneguda, escrita sobretot en la seva joventut. Bartleby Editores va publicar l'any 2008, en el volum titulat Poesia reunida, els quatre llibres de poemes coneguts de Faulkner: El fauno de mármol (1924), Una rama verde (1933) i els pòstums Poemas de Misisipi (1979) i Helen: un cortejo (1981). La traducció és d'Eduardo Moga i Daniel C. Richardson

William Faulkner segons William Faulkner

William Faulkner no era amic de les entrevistes ni li agradaven els actes socials. Sovint, per afrontar segons quines preguntes, improvisava respostes rocambolesques i desaforades. Aquesta entrevista de The Paris review és una mostra del caràcter esquerp de l'escriptor i del seu concepte de la literaura. L'escriptor, afirma Faulkner, només és responsable davant de la seva obra i nega que els diners, els lectors o la seguretat siguin importants: "L'escriptor no necessita llibertat econòmica. Tot el que necessita és un llapis i paper (...) El bon escriptor no recorre mai a cap fundació: està ocupat escrivint (...) No tinc temps per pensar en qui em llegeix", afirma (podeu llegir l'entrevista en anglès clicant aquí).

Àlbum de fotografies (1)

1) A la feina, en mànigues de camisa. 2) Amb la pipa i un punt de dandisme.

La universalitat de l'altre William

El traductor, crític i assessor literari Miguel Martínez-Lage va reivindicar la universalitat de l'obra de Faulkner, malgrat que el territori mític que va construir s'identifica directament amb el sud dels Estats Units, i el va comparar amb "un altre William": Shakespeare, el més gran del dramaturgs. Martínez-Lage, que va pronunciar la conferència Dar la voz a Faulkner a la Casa de Cultura el dilluns 7 de juny, va recordar que Faulkner reclamava l'esperit universal de la literatura en el discurs de recepció del Premi Nobel, l'any 1950, i afirmava que havia de tractar sempre "el conflicte del cor humà amb ell mateix".
El traductor dels Cuentos Reunidos considera que la novel·la Absalom, Absalom!, que també ha traduït al castellà, està entre les primeres de la literatura universal. "Quan al segle XXX facin el cànon de la literatura occidental, entre les cinc primeres novel·les hi haurà el Quixot, el Tristram Shandy i Absalom, Absalom!", va dir.
"Su preocupación continua por la problemática de la percepción, del lenguaje y del tiempo (modos de captar, aprehender y ordenar la experiencia) -va afirmar Martínez-Lage- es lo que hace de él algo más (o mucho más) que un novelista o un cronista regional. Faulkner trasciende el terruño sin necesidad de salir del mundo creado, de su territorio del tamaño de un sello de correos, de la topografía que delinea y del segmento de la historia de Estados Unidos que acota, relata y recrea, y disculpen mis enumeraciones amplificativas, pero son muy del estilo de Faulkner, cuya huella está presente por toda la narrativa posterior, unas veces visible y otras no tanto. Pendiente con particular brillantez, pero sin buscar su brillo personal, de las particularidades del tiempo y del espacio, su interés por todo lo que es permanente e inmutable en la naturaleza humana es manifiesto en cada una de sus páginas".
"[Faulkner] ha explorado la conducta instintiva, emocional y mental del ser humano como sólo otro William, Shakespeare, había hecho antes que él (...) la vida es igual en todas partes, ya se sabe. Las formas de vivir pueden ser distintas… pero las atávicas compulsiones del hombre, sus deberes e inclinaciones, el eje y la circunferencia de la rueda a la que da vueltas en su jaula, ésas no cambian. Los detalles son lo de menos, los detalles sólo nos entretienen", va opinar en la seva intervenció (si cliqueu aquí podreu legir-ne un fragment).

Presentació d'Univers Faulkner

Aquest dimecres, dia 2 de juny, s'ha presentat als mitjans de comunicació el programa d'activitats d'Univers Faulkner. A la conferència de premsa s'ha destacat el caràcter plural de l'organització d'aquesta proposta que suma esforços d'institucions, entitats i empreses com el Centre Cultural la Mercè, la Casa de Cultura de Girona, les biblioteques de Girona, Salt i Sarrià, la Llibreria 22 i la Llibreteria, l'Escola Oficial d'Idiomes, El Celler de Can Roca i Vins i Licors Grau. També s'ha destacat, com a novetat, la creació del bloc que esteu llegint, que permetrà que aquesta iniciativa tingui continuïtat a la Xarxa més enllà de les dates de celebració. De moment ja són consultables les guies de lectura confeccionades per les biblioteques per a les edicions dedicades a Joyce (2004), Sartre (2005), Proust (2006), Woolf (2007), Kafka (2008), i Italo Calvino (2009). A la fotografia, alguns dels organitzadors: Artur Iscla (Servei Municipal de Biblioteques), Lluís Freixas (Casa de Cultura de Girona), Glòria Granell (Centre Cultural la Mercè), Lluïsa Faixedas (regidora de Cultura de l'Ajuntament de Girona), Josep Maria Clavaguera , Guillem Terribas (Llibreria 22) i Josep Maria Torner (director de la Casa de Cultura de Girona).

Al carrer amb Faulkner

Un grup dels lectors i lectores van donar veu a textos de William Faulkner en anglès i català aquest dimarts, dia 1 de juny, en una lectura al carrer que va donar el tret de sortida del programa d'activitats d'Univers Faulkner. Mentre els vianants podien escoltar fragments de les novel·les Llum d'agost, Absalom, Absalom, Les palmeres salvatges, Mentre agonitzo i El soroll i la fúria, es repartien entre els interessats els díptics que s'han editat amb la programació d'activitats.