En la literatura catalana, en particular, Vilallonga va remarcar la influència homèrica en autors fonamentals com Josep Carner, Carles Riba, Mercè Rodoreda, però també autors vius i ens plena producció creativa com Francesc Parcerisas o Carles Miralles, que és el curador, precisament, d'una edició de la poesia completa de Mercè Rodoreda que inclourà els més de trenta poemes que va escriure inspirats per escenes o personatges de l'Odissea.
Com a exemple d'aquesta influència va explicar que el mecenatge de Francesc Cambó va permetre a Carles Riba viatjar a Grècia per conèixer els escenaris de les epopeies homèriques, entre els quals l'illa d'Ítaca. "Sense aquest viatge no tindríem un llibre fonamental com les Elegies de Bierville", va indicar Vilallonga.
La vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans va cloure la conferència amb la lectura i comentari de dos poemes de Konstandinos Kavafis inspirats en l'Odissea però que utilitzen el mite d'Ítaca amb sentits gairebé contraposats. En un el poema Ítaca, molt popular a Catalunya per la traducció que en va fer Carles Riba però també la per versió musical de Lluís Llach, el viatge és una metàfora de la vida i Ítaca significa el repòs, el final de viatge, per la qual cosa no s'ha de forçar "gens la travessia". "És preferible que duri molts anys / i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa, / ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, / sense esperar que t'hagi de dar riqueses...", conclou el poeta.
El poema Segona Odissea, traduït per Eusebi Ayensa, també utilitza el viatge com a metàfora de la vida i de l'experiència, però Ítaca hi simbolitza el tedi i les coses conegudes i familiars, de manera que el poeta se sent dominat no pel desig del retorn sinó pel de fugir, "per la nostàlgia dels viatges".
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada