John Wayne i Robin Hood tornen a Itaca

Si el llegat clàssic alimenta la literatura des de fa segles, el mateix fenomen s'ha reproduït en el cinema, un llenguatge artístic contemporani, però que també beu de fonts mil·lenàries. En el cinema podem retrobar el viatger Ulisses reconvertit en genet errant pels deserts de l'Oest (Centaures del desert), la Ventafocs vestida de corista a Broadway (Cantant sota la pluja) o de prostituta (Pretty woman) o Macbeth transformat en un gàngster (Hombres de respeto).

Aquesta és la tesi de Jordi Balló, doctor en Comunicació Audiovisual i professor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, que la defensarà, centrada en la figura d'Ulisses, a la conferència "L'Odissea, un argument universal del cinema" aquest dimarts, dia 11 de juny, al Museu del Cinema de Girona (20 hores).

Si l'Odissea narra, d'una banda, les dificultats que Ulisses ha de superar per tornar a Ítaca i, de l'altra, el canvi de situació que ha experimentat la llar durant la seva absència (Ulisses s'enfronta a tots els pretendents de Penèlope que, donant-lo per mort, arruïnen el seu casal mentre esperen que ella es decanti per algun d'ells), aquests elements es repeteixen en personatges literaris i cinematogràfics.

Ricard Cor de Lleó i Robin Hood -un personatge de la literatura que ha saltat diverses vegades al cinema- tornen, com Ulisses, d'una guerra (les croades) i s'han d'enfrontar a la trama corrupta i tirànica del germà de Ricard que pretén el tron, com Ulisses s'enfronta als pretendents que assetgen Penèlope. Robin Hood, el lladre justicier, és com un Ulisses anticipat que prepara el retorn de l'autèntic, Ricard Cord de Lleó. Aquest esquema també el trobem a Ivanhoe, la novel·la de Walter Scott, i les seves adaptacions cinematogràfiques.

John Wayne interpreta el paper revisitat de l'Ulisses que retorna després d'una llarga absència (a vegades per la Guerra de Secessió, com a Centaures del desert, i a vegades per una presó injusta com a La diligència) per reimposar l'ordre de les coses. El genet errant, però, a diferència d'Ulisses en el relat homèric, no es podrà quedar a casa.  El retorn d'una guerra per trobar una llar transformada és evident també en el cinema post-Vietnam, com és el cas de Nascut el 4 de juliol, protagonitzada per Tom Cruise, entre molts altres exemples possibles.

Jordi Balló ha coescrit amb Xavier Pérez, també professor a la Universitat Pompeu Fabra, diversos llibres com La llavor immortal (Empúries, 1995), Jo ja he estat aquí Empúries, 2005) o Els riscos del saber (Galàxia Gutenberg, 2009), que tracten la influència dels clàssics en el cinema i n'analitzen les fonts argumentals, la serialitat, les recurrències i les repeticions, que es donen, de fet, en tots els gèneres narratius.

Balló i Pérez argumenten que el reconeixement de personatges, espais i arguments és un atractiu per a l'espectador i no resta originalitat a les obres. "Retrobar espais on ja hem estat, seguir les peripècies d'herois ja coneguts, descobrir les petites variacions d'una estructura dramàtica estable i reiterada, constitueix una forma de plaer receptiu que no impedeix noves i inesperades descobertes per part dels creadors".