univers literari

Fernando Pessoa, Ricardo Reis, Alvaro Campos i Alberto Caeiro, junts, amb Quim Lecina

2011-06-27T09:00:00.001-07:00

L’actor Quim Lecina recita Pessoa i enfronta els seus principals heterònims

2011-06-21T00:07:00.000-07:00

L'actor Quim Lecina, amb el suport musical i audiovisual de Pau Ferrer (violoncel) i Marco Domenichetti (imatges i flauta barroca), dóna veu a l'escriptor portuguès i l'enfronta als seus principals heterònims: Alberto Caeiro, Álvaro de Campos i Ricardo Reis
L’estrena de Només sé que no sé qui sóc tanca aquest dimcres dia 22 de juny la vuitena edició del projecte Univers. El recital tindrà lloc a l'auditori Josep Viader a les vuit del vespre.

Quim Lecina, amb una llarga i reconeguda trajectòria als escenaris, ja va representar El banquer anarquista al Teatre Lliure l'any 1989.

Homenatge pictòric a Pessoa

2011-06-15T01:12:00.000-07:00

La imatge superior reprodueix una serigrafia de la sèrie d'homenatge a Fernando Pessoa que va realitzar l'artista Javier Badal. Membre de l'Associació d'Artistes Plàstics Ciutat de Girona, Badal és pintor i il·lustrador i treballa amb diferents tècniques: gravat (xilografía, serigrafía, litografía), aquarela, oli, acrílics, tècniques mixtes... Cada dissabte exposa a la plaça Miquel Santaló de Girona.

Fernando Pessoa i els seus heterònims

2011-06-13T20:51:00.000-07:00

«Sigui com sigui, l’origen mental dels meus heterònims resideix en la meva tendència orgànica a la despersonalització i a la simulació.» Així explica Fernando Pessoa la gènesi dels seus heterònims, poetes inventats per l’autor— «coneguts inexistents»—emmarcats en un teixit literari específic i amb una biografia fictícia pròpia que els atorga autonomia personal i que alhora estableix entre ells una densa i irònica xarxa de relacions. (cita: Quaderns Crema)

Álvaro de Campos

Aquest heterònim desarrelat era, en realitat, un enginyer d'educació anglesa que basà la seva obra en un recorregut des del Decadentisme fins el Futurisme i sempre amb una actitud nihilista. És l'autor del cèlebre Tabacaria.

Ricardo Reis

Profundament monàrquic, basà la seva producció en la reivindicació dels clàssics grecs i llatins, dels quals no tan sols n'extreia temàtiques sinó també un estil simètric i depurat.

Alberto Caeiro

Caeiro, nascut a Lisboa, és el menys il·lustrat dels tres ja que no va passar de la instrucció primària. Tanmateix, és el que gaudeix un major "reconeixement" d'entre els tres per part de Pessoa. Aquest heterònim només va escriure poesia tot i que sempre va rebutjar el títol de poeta-filòsof defensant la no-filosofia.

A pesar de la senzillesa del seu llenguatge, tenia un discurs prou reflexiu i sofisticat.

Conferència a la Mercè

Avui dimarts 14 a les 19h, tindrem l'oportunitat d'aprofundir en els misteris d'aquests heterònims amb el principal traductor de Fernando Pessoa i dels seus heterònims, Joaquim Sala-Sanahuja i el professor portuguès expert en literatura comparada, Nazir Ahmed Can.

Tastet gastronòmic-literari

Posteriorment, i en honor de totes aquelles persones que esteu fent possible (amb el vostre esforç i assistència) aquest Univers Literari, oferirem un tast especial dedicat al nostre autor amb una de les seves menges preferides, bunyols de bacallà, acompanyades per un magnífic Porto blanc.

Traslladat el tast literari al dimarts 14 de juny

2011-06-11T02:35:00.000-07:00

El tast gastronòmic i la tertúlia literària a l'entorn de l'obra de Fernando Pessoa previstos per a aquest dimarts dia 11, a les 12 del migdia, al Centre Cultural la Mercè s'ha traslladat al dimarts dia 14. Els tast i la tertúlia es faran a continuació de conferència "Fernando Pessoa i els heterònims", a càrrec dels doctors Joaquim Sala-Sanahuja i Nazir Ahmed Can, que tindrà lloc a les 19
hores.

2011-06-10T02:43:00.000-07:00

Os Mistérios de Lisboa. What the tourist should see és un reportatge sobre la ciutat de Lisboa filmat seguint la guia turística que Fernando Pessoa escrigué l’any 1925. Es tracta d’un homenatge al poeta i a aquells racons de la ciutat que considerava que tenien especial interès. la versió original està narrada per Peter Coyote en anglès donat que el text original també fou redactat en aquesta llengua. A la versió espanyola tenim la veu en off d’Imanol Arias que ens transporta pels carrers i monuments de la ciutat de l’Atlàntic.
Seguint la pauta de Pessoa, un lisboeta exiliat, arribem a percebre, com ell mateix se sentia, que podem ser “estrangers aquí com en qualsevol altre lloc”. La ciutat que apareix en aquestes imatges no és la Lisboa de les postals o els tòpics sinó la dels rastres, dels carrerons en els que cada pas ens desvetlla un nou secret.
Amb aquest film sabrem molt més. Tot i que mai ho podrem saber tot.

A la cafeteria de La Mercè podreu visionar aquest DVD en loop durant tots aquests dies que celebrem l'Univers Pessoa, si us acosteu també podreu consultar la guia i el plànol de la ciutat que acompanyen el film.

Aquest DVD és una cessió gentilesa de CENTRO DE LÍNGUA PORTUGUESA/
INSTITUTO CAMÕES DE BARCELONA

Les Lisboes de Pessoa

2011-06-09T02:16:00.000-07:00

Una projecció de fotografies de Lisboa de Martí Artalejo va il·lustrar dimarts, dia 7 de juny, una lectura de textos de Fernando Pessoa a càrrec dels actors Núria Corominas i Marc Pey a la Casa de Cultura de Girona. Els textos eren una selecció provinent de la guia Lisboa, allò que el turista ha de veure, que té una extraordinària vigència malgrat haver estat escrita al primer terç del segle XX, i de fragmentrs del Llibre del desassossec en els quals Pessoa, a través del semiheterònim Bernardo Soares, observa la gent i la ciutat i reflexiona sobre ell mateix. La lectura es va cloure amb un breu col·loqui sobre l'escriptor.

Pessoa al carrer

2011-06-08T01:40:00.000-07:00

Dijous dia 2 de juny es va obrir el programa d'activitats Univers Pessoa amb una lectura al carrer de textos de l'escriptor portuguès i dels seus principals heterònims: Alberto Caeiro, Ricardo Reis, Alvaro Campos i també el semiheterònim Bernardo Soares. A la fotografia, Xevi Planas en un moment de la lectura a la Rambla de la Llibertat.

Dues col·laboracions especials: Instituto Camões & Casa Fernando Pessoa

2011-06-03T03:25:00.001-07:00

Aquest any, per primer cop el projecte Univers Literari compta amb la col•laboració activa de dues institucions internacionals. D’una banda l’Instituto Camões i de l’altra la Casa Fernando Pessoa de Lisboa.
L’Instituto Camões és una institució pública que depèn del ministeri d’afers exteriors del govern portuguès i que te la missió de difondre i promoure l’ensenyament de la llengua i cultura portuguesa a l’estranger planificant, promovent,proposant, recolzant i executant projectes que afavoreixin la divulgació i intercanvi internacional.
El Centre de Llengua Portuguesa / Institut Camões de Barcelona va ser inaugurat al març de 2001 i, des de llavors, ha desenvolupat una intensa activitat de promoció de la llengua i de la cultura portuguesa facilitada pel context extremadament propici en què es troba inserit, donada l'obertura i receptivitat de les institucions i del públic català en general. El CLP / IC de Barcelona té la seu al costat de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al Campus de Bellaterra.

L’equip de l’IC de Bellatera s’ha ofert a enriquir la nostra proposta de conferència aportant els coneixements del Dr. Nazir Ahmed Can i aconseguir, d’aquesta manera, una ponència combinada amb el Dr. Joaquim Sala-Sanahuja. També ens han prestat un documental que ens convida a visitar Lisboa tot seguint una ruta marcada pel propi Pessoa. Aquest dvd el podreu visionar durant tots aquests dies a la cafeteria de La Mercè quan us vingui més de gust!

D’altra banda, inaugurada al novembre de 1993, la Casa Fernando Pessoa va ser concebuda per l'Ajuntament de Lisboa com un centre cultural destinat a homenatjar Fernando Pessoa i la seva memòria a la ciutat on va viure i al barri on va passar els seus últims quinze anys de vida, Camp de Ourique. Si viatgeu a Lisboa no podeu deixar de visitar aquesta casa on hi trobareu un auditori, jardí, sales d'exposició, objectes d'art, una biblioteca exclusivament dedicada a la poesia, a més d'una part del patrimoni del poeta (objectes i mobiliari que van pertànyer al poeta i que són actualment patrimoni municipal). La Casa Fernando Pessoa és un petit univers polivalent on, en els seus tres pisos principals, es realitzen col·loquis, sessions de lectura de poesia, trobades d'escriptors, espectacles musicals i de teatre, conferències temàtiques, tallers, exposicions d'arts plàstiques, sessions de presentació de llibres, tallers per a nens, en una programació el més diversificada possible.

I per a conèixer millor aquest projecte i aprofundir a la vegada en la figura del nostre poeta, ens han fer arribar un monogràfic especial de la revista Tabacaria que celebra el 10è aniversari de l’entitat. A la Mercè hi teniu exemplars a la vostra disposició.

Volem aprofitar l'avinentesa per agrair molt sincerament la col·laboració i les aportacions d’aquestes dues institucions al projecte Univers Literari.

Una bibliografia elemental

2011-06-02T03:18:00.000-07:00

Quan va morir, l'any 1935, Fernando Pessoa va deixar un bagul amb desenes d'originals inèdits signats per diversos personatges que conformen bona part de la seva obra. Una bibliografia elemental de Fernando Pessoa hauria d'incloure necessàriament el dietari El llibre del desassossec, que atribueix a Bernardo Soares, ajudant de comptable lisboeta, i qualifica d'autobiografia sense fets; el monòleg El banquer anarquista, una faula dialèctica, segons l'autor; L'educació de l'estoic, un singular quadern signat pel baró de Teive, que declara la seva voluntat suïcida; els Poemes signats pel mateix Fernando Pessoa, i, naturalment la poesia dels seus heterònims principals: Odes de Ricardo Reis, Poemes d'Alberto Caeiro i Poemes d'Álvaro de Campos.
En llengua catalana els títols citats fins ara es poden trobar tots a Quaderns crema.

El periodista i col·leccionista Xevi Planas, gran coneixedor de l'obra pessoana proposa la següent llista:

EL ACANTILADO
Crítica: ensayos, artículos y entrevistas
El regreso de los dioses

ALFAMA
Escritos sobre ocultismo y masonería

ALIANZA EDITORIAL
Extraño extranjero (Robert Bréchon)

ANGLE EDITORIAL
Autobiografies

ARGITALETXE HIRU
Teatro completo

EDHASA
Máscaras y paradojas

EMECÉ EDITORES
Escritos autobiográficos, automáticos y de reflexión personal

ENEIDA
Lisboa

GADIR
Diarios

HUERGA & FIERRO
Con Fernando Pessoa (Ángel Crespo)
Un baúl lleno de gente (Antonio Tabucchi)

L'AVENÇ
Escrits sobre Catalunya i Ibèria

LIBROS DEL ZORRO ROJO
Cartas a Ophelia

PROA
L'hora del diable i altres narracions

QUADERNS CREMA
El banquer anarquista
L'educació de l'estoic
Llibre del desassossec
Odes de Ricardo Reis
Poemes d'Alberto Caeiro
Poemes d'Álvaro de Campos
Poemes de Fernando Pessoa

SEIX BARRAL
La vida plural de Fernando Pessoa (Ángel Crespo)

Aparador Pessoa a la Llibreria 22

2011-06-02T01:36:00.000-07:00

La Llibreria 22 homenatja Pessoa amb un aparador dedicat i una exposició del fons de l'autor a l'interior amb obres imprescindibles com El llibre del desassossec, L'educació de l'estoic, Autobiografies, la poesia dels seus heterònims, i també obres sobre l'autor, com La vida plural de Fernando Pessoa, d'Ángel Crespo.

Lectura al carrer de textos de Pessoa

2011-05-31T02:53:00.000-07:00

Una lectura al carrer de textos de Fernando Pessoa i els seus principals heterònim donarà aquest dijous, dia 2 de juny, el tret de sortida a les activitats del programa Univers 2011, dedicat a l'escriptor portuguès. La lectura es farà a tres indrets de la ciutat (a les plaçes de Santa Susanna del Mercadal, Catalunya i Miquel Santaló, davant de l'Hotel Carlemany) amb l’objectiu d''intentar descobrir la proposta Univers en general i l'obra de Fernando Pessoa en particular a públic desconeixedor. En el decurs de la lectura es distribuiran a les persones interessades materials informatius sobre Univers. La lectura, que es farà en llengua catalana i portuguesa i amb la col·laboració desinteressada de lectors voluntaris, s’iniciarà a les sis de la tarda a la plaça del Mercadal, continuarà a la rambla Llibertat a les 18.30 i finalitzarà a la plaça Miquel Santaló amb una tercera sessió que començarà a les set del vespre.

Univers Pessoa: la programació

2011-05-26T01:19:00.001-07:00

Univers Pessoa pretén acostar el possible lector a la complexa figura de l’escriptor portuguès des de diverses òptiques i sense renunciar ni al rigor ni a l’amenitat. El programa (cliqueu aquí per baixar-vos el PDF o) inclou lectures (dramatitzades, il·lustrades amb projeccions fotogràfiques, dramatitzades o al carrer), una doble conferència, una tertúlia amb tast gastronòmic inclòs, cinema, exposicions dels fons bibliogràfics de -i sobre- Pessoa de les biblioteques públiques de Girona, Salt i Sarrià i la Llibreria 22. També s’ha editat una guia bibliogràfica, consultable a internet, a cura de les biblioteques participants, i els seus clubs de lectura llegeixen i comenten Pessoa coincidint amb la celebració de les activitats programades.

Tan la Guia com el programa d'activitats són consultables des d'aquest bloc, als enllaços de la banda dreta de la pàgina.

Fernando Pessoa (Lisboa, 1888-1935) està considerat un dels més grans poetes de la llengua portuguesa i de tota la literatura occidental. La gran aportació estètica i literària de Pessoa va ser la creació dels heterònims: autors ficticis com Ricardo Reis, Álvaro Campos o Alberto Caeiro, que molt més enllà d’un mer pseudònim constitueixen personalitats amb identitat, dades biogràfiques, i una veu artística pròpia que els converteixen en una sòlida realitat literària.

A la fotografia, Fernando Pessoa en una taverna.

Enguany, Univers Pessoa

2011-05-19T05:01:00.000-07:00

Aquest mes de juny tindrà lloc la vuitena edició del projecte de divulgació literària Univers, impulsat per institucions, entitats i persones dels municipis de l’àrea urbana de Girona. Des de 2004, hem homenatjat grans noms de la literatura universal com James Joyce, Jean-Paul Sartre, Marcel Proust, Virginia Woolf, Franz Kafka, Italo Calvino o William Faulkner. Enguany és el torn de Fernando Pessoa.

Fernando Pessoa (Lisboa, 1888-1935) està considerat un dels més grans poetes de la llengua portuguesa i de tota la literatura occidental. La gran aportació estètica i literària de Pessoa va ser la creació dels heterònims: autors ficticis com Ricardo Reis, Alvaro Campos o Alberto Caeiro, que molt més enllà d’un mer pseudònim constitueixen personalitats amb identitat, dades biogràfiques, i una veu artística pròpia que els converteixen en una sòlida realitat literària.

Un escriptor impressionista

2010-06-18T01:15:00.000-07:00

Faulkner és un escriptor impressionista. Així el va definir Javier Aparicio Maydeu, professor de Literatura Comparada de la Universitat Pompeu Fabra, a la conferència "William Faulkner i la jungla lingüística" que va pronunciar al Centre Cultural la Mercè. Per a Aparicio, el lector no pot acostar-se a la prosa torrencial de Faulkner amb afany de retenir informació i aconsella avançar en la lectura deixant-se seduir per l'atmosfera de la mateixa manera que s'observa una pintura impressionista. "Si ens hi acostem massa -va afirmar-, no veurem res, perquè el pintor ha treballat amb taques de color, amb traços i pinzellades que no tenen sentit quan ho veiem de prop i que n'adquireixen quan ens allunyem. Faulkner -va afegir Aparicio- escriu amb taques i és impossible retenir tota la informació fragmentària que dóna. Per comprendre'l ens n'hem d'allunyar, i el que en pintura és la distància, en la narrativa de Faulkner és avançar en la lectura perquè tot vagi agafant forma i sentit".
Aparicio va remarcar el caràcter innovador de la tècnica narrativa de Faulkner. "Hem de tenir present que és un escriptor d'avantguarda, que té Joyce com a referent, i que no preten descriure a la manera que ho fa el naturalisme del XIX, sinó que ens presenta narradors que a vegades no ho saben tot, o que ho veuen però no ho comprenen, o que poden ser narradors mentiders". Per això, Aparicio parla d'una jungla lingüística en la qual només es pot anar endavant: "T'has d'obrir pas a cops de matxet i només pots avançar. ¿Què voldria dir retrocedir a la jungla? Si intentes anar enrere tampoc sabràs cap on vas", va concloure.
Javier Aparicio també va remarcar l'enorme influència de la Bíblia en l'obra de Faulkner i va qualificar la novel·la Absalom, Absalom! de text sagrat.

Álbum de fotografies (2)

2010-06-16T08:12:00.000-07:00

1) William Faulkner a París, i amb barba. 2) William Faulkner mirant l'horitzó (la posteritat?).

Un poeta fracassat (autodiagnòstic)

2010-06-15T01:16:00.001-07:00

William Faulkner s'autodefinia com un poeta fracassat i, de fet, va començar com a poeta, però no estava satisfet de la seva producció. Qui havia de ser un dels grans renovadors de la narrativa del segle XX va deixar una obra poètica poc coneguda, escrita sobretot en la seva joventut. Bartleby Editores va publicar l'any 2008, en el volum titulat Poesia reunida, els quatre llibres de poemes coneguts de Faulkner: El fauno de mármol (1924), Una rama verde (1933) i els pòstums Poemas de Misisipi (1979) i Helen: un cortejo (1981). La traducció és d'Eduardo Moga i Daniel C. Richardson

William Faulkner segons William Faulkner

2010-06-14T07:49:00.000-07:00

William Faulkner no era amic de les entrevistes ni li agradaven els actes socials. Sovint, per afrontar segons quines preguntes, improvisava respostes rocambolesques i desaforades. Aquesta entrevista de The Paris review és una mostra del caràcter esquerp de l'escriptor i del seu concepte de la literaura. L'escriptor, afirma Faulkner, només és responsable davant de la seva obra i nega que els diners, els lectors o la seguretat siguin importants: "L'escriptor no necessita llibertat econòmica. Tot el que necessita és un llapis i paper (...) El bon escriptor no recorre mai a cap fundació: està ocupat escrivint (...) No tinc temps per pensar en qui em llegeix", afirma (podeu llegir l'entrevista en anglès clicant aquí).

Àlbum de fotografies (1)

2010-06-14T07:43:00.001-07:00

1) A la feina, en mànigues de camisa. 2) Amb la pipa i un punt de dandisme.

La universalitat de l'altre William

2010-06-11T07:22:00.000-07:00

El traductor, crític i assessor literari Miguel Martínez-Lage va reivindicar la universalitat de l'obra de Faulkner, malgrat que el territori mític que va construir s'identifica directament amb el sud dels Estats Units, i el va comparar amb "un altre William": Shakespeare, el més gran del dramaturgs. Martínez-Lage, que va pronunciar la conferència Dar la voz a Faulkner a la Casa de Cultura el dilluns 7 de juny, va recordar que Faulkner reclamava l'esperit universal de la literatura en el discurs de recepció del Premi Nobel, l'any 1950, i afirmava que havia de tractar sempre "el conflicte del cor humà amb ell mateix".
El traductor dels Cuentos Reunidos considera que la novel·la Absalom, Absalom!, que també ha traduït al castellà, està entre les primeres de la literatura universal. "Quan al segle XXX facin el cànon de la literatura occidental, entre les cinc primeres novel·les hi haurà el Quixot, el Tristram Shandy i Absalom, Absalom!", va dir.
"Su preocupación continua por la problemática de la percepción, del lenguaje y del tiempo (modos de captar, aprehender y ordenar la experiencia) -va afirmar Martínez-Lage- es lo que hace de él algo más (o mucho más) que un novelista o un cronista regional. Faulkner trasciende el terruño sin necesidad de salir del mundo creado, de su territorio del tamaño de un sello de correos, de la topografía que delinea y del segmento de la historia de Estados Unidos que acota, relata y recrea, y disculpen mis enumeraciones amplificativas, pero son muy del estilo de Faulkner, cuya huella está presente por toda la narrativa posterior, unas veces visible y otras no tanto. Pendiente con particular brillantez, pero sin buscar su brillo personal, de las particularidades del tiempo y del espacio, su interés por todo lo que es permanente e inmutable en la naturaleza humana es manifiesto en cada una de sus páginas".
"[Faulkner] ha explorado la conducta instintiva, emocional y mental del ser humano como sólo otro William, Shakespeare, había hecho antes que él (...) la vida es igual en todas partes, ya se sabe. Las formas de vivir pueden ser distintas… pero las atávicas compulsiones del hombre, sus deberes e inclinaciones, el eje y la circunferencia de la rueda a la que da vueltas en su jaula, ésas no cambian. Los detalles son lo de menos, los detalles sólo nos entretienen", va opinar en la seva intervenció (si cliqueu aquí podreu legir-ne un fragment).

Presentació d'Univers Faulkner

2010-06-02T04:14:00.001-07:00

Aquest dimecres, dia 2 de juny, s'ha presentat als mitjans de comunicació el programa d'activitats d'Univers Faulkner. A la conferència de premsa s'ha destacat el caràcter plural de l'organització d'aquesta proposta que suma esforços d'institucions, entitats i empreses com el Centre Cultural la Mercè, la Casa de Cultura de Girona, les biblioteques de Girona, Salt i Sarrià, la Llibreria 22 i la Llibreteria, l'Escola Oficial d'Idiomes, El Celler de Can Roca i Vins i Licors Grau. També s'ha destacat, com a novetat, la creació del bloc que esteu llegint, que permetrà que aquesta iniciativa tingui continuïtat a la Xarxa més enllà de les dates de celebració. De moment ja són consultables les guies de lectura confeccionades per les biblioteques per a les edicions dedicades a Joyce (2004), Sartre (2005), Proust (2006), Woolf (2007), Kafka (2008), i Italo Calvino (2009). A la fotografia, alguns dels organitzadors: Artur Iscla (Servei Municipal de Biblioteques), Lluís Freixas (Casa de Cultura de Girona), Glòria Granell (Centre Cultural la Mercè), Lluïsa Faixedas (regidora de Cultura de l'Ajuntament de Girona), Josep Maria Clavaguera , Guillem Terribas (Llibreria 22) i Josep Maria Torner (director de la Casa de Cultura de Girona).

Al carrer amb Faulkner

2010-06-02T02:03:00.001-07:00

Un grup dels lectors i lectores van donar veu a textos de William Faulkner en anglès i català aquest dimarts, dia 1 de juny, en una lectura al carrer que va donar el tret de sortida del programa d'activitats d'Univers Faulkner. Mentre els vianants podien escoltar fragments de les novel·les Llum d'agost, Absalom, Absalom, Les palmeres salvatges, Mentre agonitzo i El soroll i la fúria, es repartien entre els interessats els díptics que s'han editat amb la programació d'activitats.

Aparador a la 22

2010-05-28T09:54:00.000-07:00

A la 22 també hem fet el nostre homenatge a Faulkner.

Faulkner i el Cinema.

2010-05-25T08:34:00.000-07:00

Sembla ser que l’èxit de Sanctuary (1931) va obrir les portes de Hollywood a William Faulkner. Aquesta novel·la va ser un èxit important de vendes i va provocar que productors i directors veiessin en la seva obra una bona font d’inspiració. L’any 1933, dos anys després de la publicació de la novel·la, Sthephen Roberts en dirigeix una més que notable adaptació protagonitzada per Miriam Hopkins. Aquesta pel·lícula, introbable avui a Europa en dvd comercial, es va convertir en una referència del drama negra dels anys 30. Sanctuary també va ser adaptada l’any 1961 pel director anglès Tony Richardson, el màxim exponent del “free cinema” el qual va trobar en Faulkner una bona manera d’aplicar el concepte cinematogràfic que representava una mirada crítica a la realitat quotidiana a partir de la consciència social.

Però no només les adaptacions d’obres seves conformen la relació de Faulkner amb el cinema americà. De la mà del seu amic Howard Hawks, Faulkner participa com a guionista en nombrosos projectes, molts d’ells de gran qualitat artística com The road to Glory, The big Sleep, Land of Pharaons, o la adaptació que tots dos van fer de la novel·la de Hemingway To have and have not.

A més de l’interessant treball amb Hawks, William Faulkner també va participar com a guionista en projectes de directors com Tay Garnett (Redención) George Stevens (Gunga din) o el francès Jean Renoir (The southerner).

Tornant a les adaptacions i tenint en compte que quasi la meitat de les pel·lícules que es produeixen cada any al món estan basades en obres literàries, és normal que de la impressionant obra de Faulkner no només Sanctuary fos adaptada al cinema. Intrús en la pols de Clarence Brown, Pylon de Douglas Sirk, la versió de The Reivers de Mark Rydell, o The Sound and the Fury, pel·lícula homònima, dirigida per Martin Ritt són altres exemples de la translació d’obres de Faulkner a la gran pantalla.

Martin Ritt, és també el responsable d’una adaptació un tant més agosarada, basada en diversos relats de Faulkner, The long hot summer, la pel·lícula a la qual dedicarem el cinefòrum d’aquest Univers.

The long hot summer va ser un aclamat melodrama que va permetre a un joveníssim Paul Newman demostrar la seva vàlua com a actor guanyant el premi al millor actor al Festival de Canes. El premi li va ser atorgat per la seva magistral interpretació de Ben Quick: un personatge que arriba a un petit poble després de ser expulsat d’una altra ciutat, acusat d’haver provocat un incendi. El repartiment de la pel·lícula el completen actors i actrius de prestigi com Joanne Woodward, Anthony Franciosa, Lee Remick, Angela Lansbury o Orson Welles.

Si teniu ganes de gaudir de la cinematografia de Ritt i de la literatura de Faulkner us esperem al Museu del Cinema el dimarts 15 de juny a les 8 del vespre. A més de la projecció en versió original d’aquest clàssic comptarem amb la presència de l’escriptor Josep Maria Fonalleras que farà una introducció a la pel·lícula i moderarà el debat final.

Aparador La Llibreteria

2010-05-24T08:09:00.000-07:00

Donar la veu a Faulkner: l'aventura de traduir

2010-05-24T01:21:00.000-07:00

Si traduir és recrear el to i la veu d'un escriptor en un altra llengua ¿qui podria conèixer un autor i una obra millor que el seu traductor? Miguel Martínez-Lage, traductor, crític i assessor literari ens acostarà als secrets de l'univers de Yoknapatawpha amb la conferència Dar la voz a Faulkner (Dilluns 7 de juny, Casa de Cultura de Girona, 20 h). Profund coneixedor de l’obra de l'autor nord-americà, afirma que el repte professional més difícil que ha afrontat mai és la traducció de la novel·la Absalom, Absalom. Al llarg de més de 25 anys de carrera Martínez-Lage ha traduït al castellà l'obra d'autors com Martin Amis, Auden, Beckett, Bellow, Coetzee, Conrad, DeLillo, Hemingway, Henry James, Orwell, Poe, Pound, Steiner, Steinbeck, Stevenson, Evelyn Waugh, Eudora Welty i Virginia Woolf. Va obtenir el Premio Nacional de traducció 2008 per Vida de Samuel Johnson, de James Boswell (El Acantilado). És un enamorat de Faulkner i recentment n'ha traduït els Cuentos reunidos (Alfaguara, 2009).

Lectura de Faulkner al carrer

2010-05-24T01:16:00.000-07:00

Una lectura pública de textos de William Faulkner al carrer donarà el tret de sortida al programa d'activitats d'Univers Faulkner, dedicat al gran escriptor nord-americà, premi Nobel de Literatura l 1949 i creador del territori mític de Yoknapatawpha. Es tracta d'una lectura bilingüe anglès-català en tres punts neuràlgics de la ciutat. El primer punt de lectura serà la plaça de Santa Susanna del Mercadal (a partir de les 18 h). Posteriorment es llegiran textos de Faulkner a la Rambla Llibertat (18.30 h) i a la plaça Miquel Santaló (19 h).

Univers Faulkner

2010-05-17T01:06:00.000-07:00

Els municipis de l'àrea urbana de Girona dediquen cada any el mes de juny a un gran nom de la literatura universal. Aquest any l'autor escollit és William Faulkner.

William Faulkner (EUA, 1987-1962), escriptor i guionista, és conegut per ser autor d'obres tan cabdals de la literatura universal com El soroll i la fúria o Mentre agonitzo. La seva capacitat per crear universos literaris molt particulars i el seu estil inconfusible fan que se'l consideri un dels escriptors més importants del segle XX.